Llegir per osmosi
Artista: Clara Morena Cela

Inauguració 13 de juliol a les 12.30 hores a la sala Universitas

13 de juliol – 20 d’octubre de 2023
Sala Universitas
Edifici Rectorat i Consell Social
Universitat Miguel Hernández d’Elx

Un conjunt d’éssers devoren la biblioteca que habiten per a comprendre d’on provenen i així crear una bibliografia (metabolitzada) de pertinença. Monstres provinents dels peixets d’argent, les rates, els polls dels llibres, les arnes sucreres, les barrinetes o els molls habiten els lloms, destrossen les cantonades doblegades de les novel·les, es refreguen contra les grapes i els cosits dels fanzines, els còmics, els assajos. Es forma un sopar erudit, un simposi destructor.

Observe a l’animalet xicotet fregar amb les mans el menjar per la safata de la trona, per a després passar a donar-li colps amb una palma, estudiar una lentilla que se li ha quedat pegada en el tou d’un ditet, portar-li-la a la boca i mastegar-la com pot. Encara s’està debatent entre quina mà és la seua favorita i ho decideix sobre la marxa, primer amb una, després amb una altra. Acaricia els seus tres pèls i el goll, deixa una refregada de guisat sobre les seues pestanyes, està gestionant el seu propi maquillatge de nadó calcinat per a una pel·lícula de gènere. Emet una sèrie de crits discontinus però controlats, perquè ja que pot, els fa, interpreta el seu objecte d’estudi mitjançant la veu. Tinc la sospita que no intenta comunicar-se amb mi perquè no em mira a mi, sinó que canta sobre el llegum i per a ell. Tant de bo menjar pels porus, estampar-se per la cara una croqueta, clavar el colze en arròs, rentar-se els cabells amb natilles.

Si gateja per la cuina i troba un granet d’arròs, com ja el reconeix, l’agafa i se’l fica a la boca. Però quan veu una pelussa, també. La intuïció i l’experiència es confonen i juguen juntes.

Conserve els assajos de Montaigne en una preciosa edició de tapa dura, traduïts estupendament, sempre en la tauleta de nit. Però la tauleta de nit ha deixat de ser un lloc segur per als objectes importants, perquè la Maleïda Gossa de Carrer és jove i els cadells recapten informació destruint. Tarde a aprendre que les relíquies es guarden a la part alta de les prestatgeries, i no a baix o al mig, on els lloms dels llibres i les cantonades poden ser devorades. Ara ja sé que no he d’espantar-me amb el resultat de la femta, que a vegades són roges, colors estridents, o que tenen purpurina, sinó més aviat parar atenció, descompondre-les amb un pal, inspeccionar per la casa i preguntar-me què no està en el seu lloc.

Passejar durant setmanes amb un llibre en la bossa que no aconseguisc llegir és una altra de les meues formes conscients de fer i és el que es podria anomenar llegir per osmosi. El coneixement es transmet intercanviant substàncies a través dels materials que passen des del paper i la tinta fins a la meua pròpia pell durant aquestes setmanes en les quals no aconseguisc llegir el llibre. No obstant això, pense constantment en ell, de tal manera que al cap d’un temps tinc la sensació que ja he llegit aqueix llibre i que per tant puc passar al següent. La portada i els seus colors, el nom de l’autora, un títol que se’m presenta en somni, un inici que he començat diverses vegades en viatges amb autobús.

Veig un vídeo en el qual un xiquet d’uns sis anys absorbeix la informació dels llibres amb el cos. Està assegut en un pupitre del col·legi i algú el grava enmig d’una classe. No tinc ni idea d’on ha eixit aquest vídeo ni per què està en internet. El xiquet va passant les fulles d’un llibre, posa les mans en forma de bol sobre les pàgines i se les passa per la cara. Com si es rentara la cara, l’aprenentatge li traspassa la dermis, en una sort de skincare amb un enfocament més escolàstic. He provat aquesta tècnica i no estic segura de si funciona. Si tinguera més temps o més energia, no necessitaria experimentar maneres alternatives de recaptar informació.

He vist diverses vegades «El sentit de la vida» i sempre de manera fragmentària perquè em quede adormida. En cada visionat la pel·lícula adquireix matisos diferents, fins i tot invente escenes de manera involuntària a causa del còctel que es crea entre la basca, els colors de la pantalla travessant-me les parpelles, els diàlegs a vegades en anglés i a vegades en castellà, la digestió i els somnis més o menys conscients.

Llegir per osmosi és una exposició que convida a transcendir la metàfora i imaginar mitjançant una sèrie de dibuixos, textos i vídeos la possibilitat de menjar pels porus, acariciar els llibres que volem llegir com una manera de llegir-los i pensar en ells com si poguérem devorar-los. Llegir per osmosi es pregunta, tacada de carbonet, si hi ha formes cuir de fer, com es fan i des de quina part del cos s’aprenen.

Anar a la pàgina de la Sala Universitas

Cartell: